Lluny

 

Que lluny, encara que a prop…
Els passos que ens porten divergeixen cap a móns que no es troben, que viuen d’esquenes que s’ignoren del tot, malgrat els nostres pensaments bessons, voldrien barrejar-se en un bucle inacabable de giravoltes per trobar de la vida raó…
Els nostres rostres s’aparten, la mirada defuig…
I seguim caminat lluny, ben lluny… però a prop molt a prop.

Mercè Hill
24-V-2012
Publicat a: Poetaris Associats-